Els almogàvers del futur ja estan ací. S’establiran als campaments almogàvers per sempre perquè estan de la part del temps, del vent i dels déus.

Perquè el futur ja s’ha fet present i una colla de xiquets i de xiquetes amenacen de convertir esta comparsa en un lloc habitable fins i tot per als més menuts. Aquest campament concebut originalment com una plaça nocturna, ja havia esdevingut, de manera un poc vergonçant per alguns, un llar en la que sobreviure baix el dur sol d’agost i en la que reprendre forces i banyar el cos per a les lluites de la nit. Encara que, aquestos menuts almogàvers, tenen les seues regles que desconeixem i imposaran el seu criteri i un nou estil almogàver d’entendre la festa.

Estan ací i es diuen Martí, Paula, Sara, Andreu, Oscar, Aitana, Lluc... i d’altres que, atraguts per la fama de l’indret, estan ja de camí... i altres que els acompanyaran...Han fundat sense saber-ho, una tenda nova, un espai seu, personal i diferent dins del campament almogàver. Haurem de pensar en eixe espai i trobar-lo. En aquest moment, podríem dir molts tòpics sobre la importància dels xiquets en la festa i el seu paper en el futur d’aquesta. Però són totes ben sabudes i han estat dites molt bé en altres ocasions. Davant d’un xicotet almogàver interrogant, només algunes qüestions:

¿Què serà de la festa dels moros i cristians de Paterna quan passen tants anys com ara en té? Com la viuran els nostres fills? Seran aquestos els que continuaran amb la comparsa que crearen els seus pares? La desfaran? Sabrem transmetre’ls perquè la fundàrem i sabran reconéixer en ella alguns dels valors que l’animaren? Cap d’eixes i d’altres preguntes que ara, davant d’una segona Capitania podem plantejar-nos, tenen resposta fàcil o ràpida.

Els almogàvers del segle XIV confiaven el seu destí al vent i a la mar. No es quedaren a Sicília quan allí havien conquistat tot el possible i per fi els retien màxims honors. Miraren endavant i continuaren. Ells haurien de ser l’exemple i l’estímul. Però potser estan massa lluny. No podem emular la seua valentia, el seu esperit rebel i la lluita de la que feren bandera en llurs vides.

Però sí podem fer de nostra comparsa un espai de llibertat i d’acollida per als almogàvers del futur i per als del present. Podem ajudar-los a crèixer estimant la terra per la que lluitaren allà en segles gloriosos, i estimant la terra, Paterna, en la que han assentat el seu campament en els ultims temps. Podem contar-los quant d’important i de costós va ser per a nosaltres crear un espai propi en les festes de Paterna i vincular-lo a la tradició fabulosa dels cavallers almogàvers i com és de valuós que el nostre rei En Jaume parle en Paterna valencià i perquè... Podem ensenyar-los que en la comparsa com en la vida, seran bons i bones cavallers si s’esforcen i lluiten per allò que estimen i és bo. Que això és l’únic que importa. I que no estan a soles.

Desperta ferro!!

Gemma Garzón Pérez