Els noms de Roger de Flor, Roger de Llúria, Ramon Muntaner i Teresa d’Entença s’escoltaran un any més als carrers de Paterna en festes. Un any més convoquem als capitans almogàvers i a la història de la Gran Companyia per a nomenar-nos en la festa. I enguany a més, voldríem que el seu nom,tan gran en la història d’aquesta terra, donara alé als nostres perquè enguany complim el Desé Aniversari.

Perquè ser almogàver és la nostra manera d’entendre la festa. Si les festes són l’espai de l’expressió del que som i del que voldríem ser, és ahí on devem jugar nostres cartes com a paterners compromesos.

Deu anys d’història són pocs o molts segons es mire i en ells ha cabut quasi de tot, com podem llegir i veure en alguns espais d’aquesta edició. Només recordar ara dos imatges, la primera, una fotografia en la plaça del Pou, tots junts, amb l’estendart enmig. Molta il·lusió i cares somrients. La segona, el moment de l’inici de la primera capitania, quan reberem, a mans de la nostra capitana, Nuria Campos, la bandera cristiana. Moment de consolidació i d’afiançament en la festa i en la comparsa.

Els bons capitans, com Roger de Flor o com Tirant lo Blanch un segle després, eren els millors cavallers en la lluita, bregosos, intel·ligents i hàbils en l’estratègia de la batalla. També, i això ens ho conta tan hermosament Martorell, quan arribaven a palau estaven ferits i cansats, amb el cos ple de les marques del combat. I que us diré de les dames? Carmesina o Plaerdemavida són el major exponent del fruir de la vida i de la passió. Dones gojoses i  lliures. Ells i elles trobaven sempre els moments per al plaer i la festa cortesana i el Tirant els recrea deliciosament, farcint-los d’humor i fina ironia.

Trobar l’equilibri entre la lluita i la festa és el nostre repte. Si falta algun dels elements, els almogàvers seran ja altra cosa lluny dels seus origens històrics. Ser uns bons capitans com aquells que ens precediren. Atenes i Neopàtria queden hui molt llunyanes. Però poden quedar tan a prop com els nostres desijos. Els almogàvers tenim l’última paraula: